DeMediterraning

Quan parlem de fundacions, entitats socials o grups inclusius, sovint apareixen etiquetes.

Discapacitat. Dependència. Mobilitat reduïda. Necessitats especials.

Són termes que poden ajudar a entendre determinades necessitats, però que no expliquen qui són realment les persones que formen part d’un grup.

Perquè darrere de cada etiqueta hi ha persones amb interessos, inquietuds, aficions i ganes de viure experiències.

I això és el que intentem tenir present cada vegada que organitzem una sortida.

Les persones abans que les etiquetes

Una persona que forma part d’una fundació pot gaudir d’un passeig en vaixell, d’una visita cultural, d’una caminada per la natura o d’un cap de setmana a la costa igual que qualsevol altra.

Potser necessitarà un ritme diferent.

Potser caldrà adaptar alguns aspectes de l’activitat.

Potser hi haurà una logística més cuidada.

Però això no vol dir que necessiti una experiència completament diferent.

Inclusió no és separar

Durant molts anys, la inclusió s’ha entès sovint com la creació d’activitats específiques.

En alguns casos és necessari.

Però en molts altres, la millor inclusió és participar en activitats normals que han estat pensades perquè tothom hi pugui prendre part.

No es tracta de crear una experiència paral·lela.

Es tracta de garantir que tothom pugui formar part de la mateixa experiència.

Adaptar sense infantilitzar

Un altre error habitual és confondre adaptació amb infantilització.

Les persones adultes continuen sent adultes.

Independentment del suport que necessitin en el seu dia a dia.

Per això creiem en activitats que fomentin la participació, la descoberta, les emocions i la convivència sense perdre de vista el respecte a la persona.

Cada grup és diferent

No hi ha dues fundacions iguals.

No hi ha dos centres ocupacionals iguals.

No hi ha dues associacions iguals.

Per això, abans de proposar una activitat, ens agrada entendre:

  • Qui formarà part del grup.
  • Quin nivell d’autonomia tenen els participants.
  • Quins són els objectius de la sortida.
  • Quina experiència busquen els monitors i responsables.

Només així podem construir propostes que tinguin sentit.

El valor de la normalitat

Moltes vegades, les experiències més ben valorades són les més senzilles.

Compartir un dinar.

Navegar pel Delta.

Passejar per un poble amb encant.

Veure un espectacle.

Gaudir d’un hotel.

Passar temps junts.

Activitats que qualsevol persona podria fer, però preparades amb la sensibilitat necessària perquè tothom pugui gaudir-les.

Més que un viatge

Per a moltes entitats, una sortida és una oportunitat per reforçar la convivència, fomentar l’autonomia, crear records i sortir de la rutina.

Per això intentem que cada experiència estigui pensada per a les persones que hi participen i no per les etiquetes que les defineixen.

Perquè al final, allò que compartim és molt més important que allò que ens diferencia.

Històries i guies de la casa

Parlem del vostre grup

Expliqueu-nos qui sou i què us agradaria fer. En menys de 24 hores us respondrem amb les primeres idees.